dijous, 14 de febrer del 2008

Torneig Mig Any, el desenllaç

DE NOU A LA FINAL!!
No ho teniem fàcil, els rivals es presentàven realment dificils, pero ho vam aconseguir. L'objectiu s'ha acomplit. Estem a la final del Clariano contra els Abencerrajes.
Amb un fitxatge estelar d'última hora, Nando Campos, ex-jugador de l'Ontinyent, la comparsa de Llauradors aconseguí classificar-se per a la final del trofeu de futbol del Mig Any Fester que es celebrarà el 23 de Febrer a l'Estadi Municipal el Clariano.
Fase de Grups
Llauradors 4 - 1 Mudèjars
El primer partit contra els Mudèjars. Es preveia un partit dur i trabat, per la qualitat dels seus components, però la comparsa va saber fer front a l'adversitat i amb un inspirat Vicent Messi Penadés va aconseguir fer-li 4 gols a la capitania mòra, que aconseguí el gol de l'honor transformant un dubtós penal. Un partit on la duresa de tots dos va fer que més d'un jugador acabara amb les cames marcades.
Moros Espanyols 2 - 3 Llauradors
El segon partit es presentava més tranquil. Els Moros Espanyols, a priori més endebles, van presentar guerra i es van adelantar al marcador mitjada la primera part. Els Llauradors jugàvem al toc, sense pressa, sabent que el gol, tard o pronte, aplegaria. I aixi va ser. La segon part va ser un asedi constant de l'equip blanc que foradà la porteria moroespanyola per tres vegades. A l'últim minut, una jugada enrevesada permití a l'equip rojet fer el segon gol i establir el resultat final de 3 a 2. El resultat classificava els dos equips, els Llauradors com a primers i els Moros Espanyols com a segons per diferència de gols i deixava fora els Mudèjars que podien representar un rival més dur en cas d'enfrontar-se en eliminatòries.
Quarts de Final
Mossàrabs 0 - 2 Llauradors
Uns sorprenents Mossàrabs havien aconseguit, amb dos jugadors consagrats com Pasqual i Mulloret, deixar els Taifes fora de les eliminatòries. Les 9 del mati i feia fred. L'esquadra mora s'havia presentat sense els seus dos millors jugadors i va notar la seua absència. Els Llauradors dominaren clarament quasi tot el partit, arrimant-se sovint a la porteria i perforant-la per dues vegades. Resaltar el partit del porter mossàrab que amb tres parades providencials, salvà el seu equip d'una golejada major. Sense dubte el millor jugador del partit.
Semifinal
Llauradors 2 - 2 Benimerins (Penals Llau. 3 - 1 Ben.)
Ja estàvem al Clariano. La cosa era que ara per orgull i per ser l'any que es deviem guanyar i passar a la final. Partit contra els temuts Benimerins, els nostres màxims rivals al llarg de la història. Un planter jove i de molta qualitat presentava guerra al nostre equip. Els Llauradors amb una forta defensa i jugant al toc els plantarem cara durant tota la primera meitat, tenint alguna ocasió per a adelantar-se al marcador. A 5 minuts del descans, un tir llunyà es colà a la porteria blanca deixant un marcador favorable a l'equip moro al descans. La segon part, l'esquadra blanqueta no es va amagar i va seguir jugant al seu joc, toc i control de baló, que de segur el gol aplegaria. Però el que va aplegar va ser el segon dels Benimerins amb una desafortunada jugada de la defensa. A la banda, la meta de jugar la final es veia cada vegada més lluny, pero l'afició no va deixar d'animar. Constants eren els crits d'ànim als jugadors que cregueren en la remontada. Una falta fora de l'àrea xutada per Nando i rematada pel nostre capità acabava amb la pilota al fons de les malles i el somni de la remontada es veia a les cares dels jugadors i aficionats. Amb el cansanci d'haver jugat ja un partit de mati, els nostres es vingueren amunt i li posàren una velocitat més al seu joc, que de repent s'havia convertit en un asedi constant a la porteria blauinegra. Un canvi estratègic a 3 minuts del final, descomposava la defensa mora i amb un gran centre de Salva des de la banda dreta, Vicent Penadés rematava de cap al fons de les malles sense oposició de cap rival. El 2 a 2 lluia al lluminós i els dos equips estàven extenuats. Aixi va acabar el temps reglamentari. S'havien de tirar 3 penals per equip. Fernando, Nando Campos i Vicent Penadés, els tres jugadors més destacats de l'equip durant tot el torneig juntament amb Gerard, es van encarregar de transformar els penals que ens portarien a la final gràcies a que un dels penals tirats per els Benimerins acabà sortint fora fregant el pal. L'esperança dels Llauradors s'havia tornat en realitat i aplegarien al Mig Any amb més festa si cal en aquest any tan especial.

ENDAVANT LLAURADORS, ENDAVANT!!!

4 comentaris:

Fran ha dit...

M'he emocionat tant amb la crònica que en compte de 2, serán 4 les brasilenyes que vindran a "animar", jejeje
Felicitats a l'improvissat "periodiste"

Revert68 ha dit...

Gràcies Fran.
Aviso a navegantes, a vore si aconseguim traure tot el profit que podem al blog i a la web i ens comuniquem mitjançant l'Internet.
I vinga que en 4 dies estem en mig any i anem a GUANYAR!!

Anònim ha dit...

hola hola

salva ha dit...

En estes ocasions sol dir-se que "tenim que tindrer mes moral que l'alcoiano", i d'eixa moral el unic que enten es el "CAPITÀ" que va jugar en eixe equip.

Fernando ves trasmetent-la!!!!!

... que nosaltres fiquem el "Gintonic", i algu que altre crit d'anim desde el Palco VIP del Clariano.