Al crit de "Campeones, Campeones!!", van acabar una final d'infart, on la genialitat de Vicent Messi Penadés ens portà a la glòria 11 anys després.
Els meteoròlegs auguraven un dia de núvols i pluja, pero tenia que ser el nostre dia i tots vam fer un poquet de força per a fer que el Sol lluira amb més força que cap altre. Començarem la jornada ja de festa, amb el repartiment de les bufandes, que ben orgullosos lluïriem per la vesprada al desfile.
Lo fort començava a migdia. Dinar al local dels Benimerins, amb els Benimerins i amb els nostres rivals de la vesprada, els Abencerrajes, com no, amb banda.
A les 15.30 començava el partit pel tercer i quart lloc. Partit al que s'adelantàven els Creuats a la primera part finalitzant un magnífic contraatac. Durant la segon part, un dubtós penal a favor dels Benimerins posava les taules al marcador que ja no es mourien fins al final. Als llançaments de penal, els Benimerins aquesta vegada no fallaren i encertaren els tres llançaments per un dels Creuats.
Final
16.30. Amb un ambient de festa i cordialitat a les graderies sortien al camp tots dos equips acompanyats pels càrrecs 2008. La tensió es respirava a l'ambient, ja que després d'un any de no haver aconseguit aplegar, Llauradors i Abencerrajes es tornàven a enfrontar a la gespa del Clariano per el títol de campions. Els Llauradors, per l'orgull de ser l'any que es i per que havien perdut tres anys seguits contra els mateixos. Els Abencerrajes per retornar la copa a les seues vitrines que durant tants anys els havia pertanyit per mèrits propis.
Amb una defensa de 5, els Llauradors es plantaren al partit amb el seu joc de toc i control. Costava passar de mig del camp, poblat sobretot per jugadors verds. Aquestos ben posicionats sobre al camp, s'estrellaven una i altra vegada contra la muralla que havia montat l'equip blanquet. La primera part va transcòrrer sense molt més soroll que un algún xut a porta per part dels dos i molt de migcampisme.
La segona part començava igual. Semblava que tots dos donàven per bo l'empat esperant que en una de les contres el baló decidira entrar a porteria. Poc a poc el partit anava obrint-se i els dos equips començaren a aplegar amb més claredat a l'àrea rival. Començaven a aprofitar les bandes i el mig del camp dirigia tot el joc. Els Abencerrajes començaren a manar del baló, amb jugadors més ràpids i habilidosos aplegaven amb més claredat a l'àrea blanca. Els Llauradors aperàven darrere a que aplegara el seu moment. Amb Fernando i Penadés a la punta de l'atac, alguna cosa haurien de fer. I va aplegar. A cinc minuts del final, un robo de baló al mig del camp pillava fora de lloc a la majoria dels jugadors verdets, que veien com Rubén, amb un magistral passe llarg deixava a Penadés sols davant un contrari que amb facilitat va deixar arrere i va encarar el porter. Amb un toc suau i ajustat a la base del pal llarg, aconseguia fer el primer i únic gol del partit. En declaracions posteriors digué "Quan era jove, havera intentat regatejar el porter, pero estic molt content". L'emoció als cors Llauradors era màxima, després d'11 anys podiem tornar a ser campions, però encara restàven cinc minuts del partit i l'esquadra verdeta no anava a deixar de morir en l'intent. Els atacs es feren constants i cada vegada aplegaven amb més claredat a la porteria de Gerard, que havia estat prou tranquil durant tot el partit. Un corner molt ben botat el van rematar a les mans del porter i en el rebot, una cama aconseguia tocar el baló i Gerard amb la millor estirada del partit aconseguia desbaratar l'atac moro. Des de la banqueta cristiana es demanava l'hora, tots amb el cor a la gola. Encara quedava temps per a una falta molt ben llaçada per Ruben que sortia fregant el pal esquerre de la porteria dels Abencerrajes, a més de dos xuts a porta que amb facilitat va detindre Gerard. Sense temps per a més, acabà el partit i esclatà l'alegria.
Els meteoròlegs auguraven un dia de núvols i pluja, pero tenia que ser el nostre dia i tots vam fer un poquet de força per a fer que el Sol lluira amb més força que cap altre. Començarem la jornada ja de festa, amb el repartiment de les bufandes, que ben orgullosos lluïriem per la vesprada al desfile.
Lo fort començava a migdia. Dinar al local dels Benimerins, amb els Benimerins i amb els nostres rivals de la vesprada, els Abencerrajes, com no, amb banda.
A les 15.30 començava el partit pel tercer i quart lloc. Partit al que s'adelantàven els Creuats a la primera part finalitzant un magnífic contraatac. Durant la segon part, un dubtós penal a favor dels Benimerins posava les taules al marcador que ja no es mourien fins al final. Als llançaments de penal, els Benimerins aquesta vegada no fallaren i encertaren els tres llançaments per un dels Creuats.
Final
16.30. Amb un ambient de festa i cordialitat a les graderies sortien al camp tots dos equips acompanyats pels càrrecs 2008. La tensió es respirava a l'ambient, ja que després d'un any de no haver aconseguit aplegar, Llauradors i Abencerrajes es tornàven a enfrontar a la gespa del Clariano per el títol de campions. Els Llauradors, per l'orgull de ser l'any que es i per que havien perdut tres anys seguits contra els mateixos. Els Abencerrajes per retornar la copa a les seues vitrines que durant tants anys els havia pertanyit per mèrits propis.
Amb una defensa de 5, els Llauradors es plantaren al partit amb el seu joc de toc i control. Costava passar de mig del camp, poblat sobretot per jugadors verds. Aquestos ben posicionats sobre al camp, s'estrellaven una i altra vegada contra la muralla que havia montat l'equip blanquet. La primera part va transcòrrer sense molt més soroll que un algún xut a porta per part dels dos i molt de migcampisme.
La segona part començava igual. Semblava que tots dos donàven per bo l'empat esperant que en una de les contres el baló decidira entrar a porteria. Poc a poc el partit anava obrint-se i els dos equips començaren a aplegar amb més claredat a l'àrea rival. Començaven a aprofitar les bandes i el mig del camp dirigia tot el joc. Els Abencerrajes començaren a manar del baló, amb jugadors més ràpids i habilidosos aplegaven amb més claredat a l'àrea blanca. Els Llauradors aperàven darrere a que aplegara el seu moment. Amb Fernando i Penadés a la punta de l'atac, alguna cosa haurien de fer. I va aplegar. A cinc minuts del final, un robo de baló al mig del camp pillava fora de lloc a la majoria dels jugadors verdets, que veien com Rubén, amb un magistral passe llarg deixava a Penadés sols davant un contrari que amb facilitat va deixar arrere i va encarar el porter. Amb un toc suau i ajustat a la base del pal llarg, aconseguia fer el primer i únic gol del partit. En declaracions posteriors digué "Quan era jove, havera intentat regatejar el porter, pero estic molt content". L'emoció als cors Llauradors era màxima, després d'11 anys podiem tornar a ser campions, però encara restàven cinc minuts del partit i l'esquadra verdeta no anava a deixar de morir en l'intent. Els atacs es feren constants i cada vegada aplegaven amb més claredat a la porteria de Gerard, que havia estat prou tranquil durant tot el partit. Un corner molt ben botat el van rematar a les mans del porter i en el rebot, una cama aconseguia tocar el baló i Gerard amb la millor estirada del partit aconseguia desbaratar l'atac moro. Des de la banqueta cristiana es demanava l'hora, tots amb el cor a la gola. Encara quedava temps per a una falta molt ben llaçada per Ruben que sortia fregant el pal esquerre de la porteria dels Abencerrajes, a més de dos xuts a porta que amb facilitat va detindre Gerard. Sense temps per a més, acabà el partit i esclatà l'alegria.
Els jugadors fent pinya al crit de CAMPEONES, CAMPEONES!! s'abraçaven i alguns trencaven a plorar al centre del camp. L'afició a les graderies cridava i no deixava de celebrar-ho. La banda tocava Pas als Maseros i Chenco Pla i els jugadors feien una filà davant la seua afició per a agraïr-los el seu suport. Gerard, Cape, Tono, Salva, Teo, Garcia, Guillermo, Isidro, Pablo, Nacho Reig, Nacho Torró, Rubén, Gregori, Fran, Guijarro, Penadés, Josep i Fernando, tots van aportar el seu granet d'arena per a convertir-nos de nou en campions, sense oblidar els que no van poder participar a la final com Nando o David.
L'alegria es veia a les cares de tots els components de la comparsa, que orgullosos anaven predicant que haviem guanyat i que tornàvem a ser els millors. Durant la desfilada, la copa anava de mà en mà i les marxes sonàven molt millor que altres dies, es reflexava alegria i amistat. Hem començat les festes amb el millor peu possible.
Visca els Llauradors!
L'alegria es veia a les cares de tots els components de la comparsa, que orgullosos anaven predicant que haviem guanyat i que tornàvem a ser els millors. Durant la desfilada, la copa anava de mà en mà i les marxes sonàven molt millor que altres dies, es reflexava alegria i amistat. Hem començat les festes amb el millor peu possible.
Visca els Llauradors!
P.D. A tots els que oblide, els demane disculpes pero que sàpien que també estàn inclosos a la llista de jugadors. Gràcies.
2 comentaris:
...Y si semos lo meores bueno y que, bueno y que....
Pablo donam una direccio de correu i t'enviaré les fotos del mig any.
Els meus correus habituals són comunicacio@llauradors.net i pablorevert@telefonica.net. Ahi podeu enviar totes les fotos que volgau i jo aniré publicant-les
Publica un comentari a l'entrada