CAMPEONES, CAMPEONES!!!

Al crit de "Campeones, Campeones!!", van acabar una final d'infart, on la genialitat de Vicent Messi Penadés ens portà a la glòria 11 anys després.
Els meteoròlegs auguraven un dia de núvols i pluja, pero tenia que ser el nostre dia i tots vam fer un poquet de força per a fer que el Sol lluira amb més força que cap altre. Començarem la jornada ja de festa, amb el repartiment de les bufandes, que ben orgullosos lluïriem per la vesprada al desfile.
Lo fort començava a migdia. Dinar al local dels Benimerins, amb els Benimerins i amb els nostres rivals de la vesprada, els Abencerrajes, com no, amb banda.
A les 15.30 començava el partit pel tercer i quart lloc. Partit al que s'adelantàven els Creuats a la primera part finalitzant un magnífic contraatac. Durant la segon part, un dubtós penal a favor dels Benimerins posava les taules al marcador que ja no es mourien fins al final. Als llançaments de penal, els Benimerins aquesta vegada no fallaren i encertaren els tres llançaments per un dels Creuats.
Final
16.30. Amb un ambient de festa i cordialitat a les graderies sortien al camp tots dos equips acompanyats pels càrrecs 2008. La tensió es respirava a l'ambient, ja que després d'un any de no haver aconseguit aplegar, Llauradors i Abencerrajes es tornàven a enfrontar a la gespa del Clariano per el títol de campions. Els Llauradors, per l'orgull de ser l'any que es i per que havien perdut tres anys seguits contra els mateixos. Els Abencerrajes per retornar la copa a les seues vitrines que durant tants anys els havia pertanyit per mèrits propis.
Amb una defensa de 5, els Llauradors es plantaren al partit amb el seu joc de toc i control. Costava passar de mig del camp, poblat sobretot per jugadors verds. Aquestos ben posicionats sobre al camp, s'estrellaven una i altra vegada contra la muralla que havia montat l'equip blanquet. La primera part va transcòrrer sense molt més soroll que un algún xut a porta per part dels dos i molt de migcampisme.
La segona part començava igual. Semblava que tots dos donàven per bo l'empat esperant que en una de les contres el baló decidira entrar a porteria. Poc a poc el partit anava obrint-se i els dos equips començaren a aplegar amb més claredat a l'àrea rival. Començaven a aprofitar les bandes i el mig del camp dirigia tot el joc. Els Abencerrajes començaren a manar del baló, amb jugadors més ràpids i habilidosos aplegaven amb més claredat a l'àrea blanca. Els Llauradors aperàven darrere a que aplegara el seu moment. Amb Fernando i Penadés a la punta de l'atac, alguna cosa haurien de fer. I va aplegar. A cinc minuts del final, un robo de baló al mig del camp pillava fora de lloc a la majoria dels jugadors verdets, que veien com Rubén, amb un magistral passe llarg deixava a Penadés sols davant un contrari que amb facilitat va deixar arrere i va encarar el porter. Amb un toc suau i ajustat a la base del pal llarg, aconseguia fer el primer i únic gol del partit. En declaracions posteriors digué "Quan era jove, havera intentat regatejar el porter, pero estic molt content". L'emoció als cors Llauradors era màxima, després d'11 anys podiem tornar a ser campions, però encara restàven cinc minuts del partit i l'esquadra verdeta no anava a deixar de morir en l'intent. Els atacs es feren constants i cada vegada aplegaven amb més claredat a la porteria de Gerard, que havia estat prou tranquil durant tot el partit. Un corner molt ben botat el van rematar a les mans del porter i en el rebot, una cama aconseguia tocar el baló i Gerard amb la millor estirada del partit aconseguia desbaratar l'atac moro. Des de la banqueta cristiana es demanava l'hora, tots amb el cor a la gola. Encara quedava temps per a una falta molt ben llaçada per Ruben que sortia fregant el pal esquerre de la porteria dels Abencerrajes, a més de dos xuts a porta que amb facilitat va detindre Gerard. Sense temps per a més, acabà el partit i esclatà l'alegria.

Els jugadors fent pinya al crit de CAMPEONES, CAMPEONES!! s'abraçaven i alguns trencaven a plorar al centre del camp. L'afició a les graderies cridava i no deixava de celebrar-ho. La banda tocava Pas als Maseros i Chenco Pla i els jugadors feien una filà davant la seua afició per a agraïr-los el seu suport. Gerard, Cape, Tono, Salva, Teo, Garcia, Guillermo, Isidro, Pablo, Nacho Reig, Nacho Torró, Rubén, Gregori, Fran, Guijarro, Penadés, Josep i Fernando, tots van aportar el seu granet d'arena per a convertir-nos de nou en campions, sense oblidar els que no van poder participar a la final com Nando o David.
L'alegria es veia a les cares de tots els components de la comparsa, que orgullosos anaven predicant que haviem guanyat i que tornàvem a ser els millors. Durant la desfilada, la copa anava de mà en mà i les marxes sonàven molt millor que altres dies, es reflexava alegria i amistat. Hem començat les festes amb el millor peu possible.
Visca els Llauradors!

P.D. A tots els que oblide, els demane disculpes pero que sàpien que també estàn inclosos a la llista de jugadors. Gràcies.

Torneig Mig Any, el desenllaç

DE NOU A LA FINAL!!

No ho teniem fàcil, els rivals es presentàven realment dificils, pero ho vam aconseguir. L'objectiu s'ha acomplit. Estem a la final del Clariano contra els Abencerrajes.

Amb un fitxatge estelar d'última hora, Nando Campos, ex-jugador de l'Ontinyent, la comparsa de Llauradors aconseguí classificar-se per a la final del trofeu de futbol del Mig Any Fester que es celebrarà el 23 de Febrer a l'Estadi Municipal el Clariano.

Fase de Grups

Llauradors 4 - 1 Mudèjars

El primer partit contra els Mudèjars. Es preveia un partit dur i trabat, per la qualitat dels seus components, però la comparsa va saber fer front a l'adversitat i amb un inspirat Vicent Messi Penadés va aconseguir fer-li 4 gols a la capitania mòra, que aconseguí el gol de l'honor transformant un dubtós penal. Un partit on la duresa de tots dos va fer que més d'un jugador acabara amb les cames marcades.

Moros Espanyols 2 - 3 Llauradors

El segon partit es presentava més tranquil. Els Moros Espanyols, a priori més endebles, van presentar guerra i es van adelantar al marcador mitjada la primera part. Els Llauradors jugàvem al toc, sense pressa, sabent que el gol, tard o pronte, aplegaria. I aixi va ser. La segon part va ser un asedi constant de l'equip blanc que foradà la porteria moroespanyola per tres vegades. A l'últim minut, una jugada enrevesada permití a l'equip rojet fer el segon gol i establir el resultat final de 3 a 2. El resultat classificava els dos equips, els Llauradors com a primers i els Moros Espanyols com a segons per diferència de gols i deixava fora els Mudèjars que podien representar un rival més dur en cas d'enfrontar-se en eliminatòries.

Quarts de Final

Mossàrabs 0 - 2 Llauradors

Uns sorprenents Mossàrabs havien aconseguit, amb dos jugadors consagrats com Pasqual i Mulloret, deixar els Taifes fora de les eliminatòries. Les 9 del mati i feia fred. L'esquadra mora s'havia presentat sense els seus dos millors jugadors i va notar la seua absència. Els Llauradors dominaren clarament quasi tot el partit, arrimant-se sovint a la porteria i perforant-la per dues vegades. Resaltar el partit del porter mossàrab que amb tres parades providencials, salvà el seu equip d'una golejada major. Sense dubte el millor jugador del partit.

Semifinal

Llauradors 2 - 2 Benimerins (Penals Llau. 3 - 1 Ben.)

Ja estàvem al Clariano. La cosa era que ara per orgull i per ser l'any que es deviem guanyar i passar a la final. Partit contra els temuts Benimerins, els nostres màxims rivals al llarg de la història. Un planter jove i de molta qualitat presentava guerra al nostre equip. Els Llauradors amb una forta defensa i jugant al toc els plantarem cara durant tota la primera meitat, tenint alguna ocasió per a adelantar-se al marcador. A 5 minuts del descans, un tir llunyà es colà a la porteria blanca deixant un marcador favorable a l'equip moro al descans. La segon part, l'esquadra blanqueta no es va amagar i va seguir jugant al seu joc, toc i control de baló, que de segur el gol aplegaria. Però el que va aplegar va ser el segon dels Benimerins amb una desafortunada jugada de la defensa. A la banda, la meta de jugar la final es veia cada vegada més lluny, pero l'afició no va deixar d'animar. Constants eren els crits d'ànim als jugadors que cregueren en la remontada. Una falta fora de l'àrea xutada per Nando i rematada pel nostre capità acabava amb la pilota al fons de les malles i el somni de la remontada es veia a les cares dels jugadors i aficionats. Amb el cansanci d'haver jugat ja un partit de mati, els nostres es vingueren amunt i li posàren una velocitat més al seu joc, que de repent s'havia convertit en un asedi constant a la porteria blauinegra. Un canvi estratègic a 3 minuts del final, descomposava la defensa mora i amb un gran centre de Salva des de la banda dreta, Vicent Penadés rematava de cap al fons de les malles sense oposició de cap rival. El 2 a 2 lluia al lluminós i els dos equips estàven extenuats. Aixi va acabar el temps reglamentari. S'havien de tirar 3 penals per equip. Fernando, Nando Campos i Vicent Penadés, els tres jugadors més destacats de l'equip durant tot el torneig juntament amb Gerard, es van encarregar de transformar els penals que ens portarien a la final gràcies a que un dels penals tirats per els Benimerins acabà sortint fora fregant el pal. L'esperança dels Llauradors s'havia tornat en realitat i aplegarien al Mig Any amb més festa si cal en aquest any tan especial.

ENDAVANT LLAURADORS, ENDAVANT!!!

Torneig Mig Any

Aquest dissabte als camps de futbol del Poliesportiu Municipal es juguen els partits eliminatoris de Torneig de Futbol de Mig Any. Juguem a les 18.00 contra els Mudèjars i a les 20.00 contra els Moros Espanyols, pel que us animem a que acudiu en massa al Poli per a donar suport a l'equip ajudant-lo a que puga passar de ronda sense massa problemes. Aquest any és un any molt important per a tots nosaltres, aixi que hem de fer força i ajudar-se en tot moment, i aquest torneig es la manera de començar les Festes amb alegría i il·lusió. AQUEST ANY SI!! Endavant Llauradors!!