De nou hem passat el dia de Sant Jordi comentant les festes del nostre poble germà, Alcoi. Per primera, dir que es d'envejar la manera de preparar les festes. Un parell de dies vivint des de dins l'ànima de la festa, i he de reconèixer que al nostre poble no es posa ni la meitat de l'entusiasme que es pot posar a les festes alcoianes. Per mostrar un exemple, el nostre amic Jordi plorant durant les dos entraetes, pendent de la banda de música, del altres "esquadreros", de l'alferes, del cavall,... pero per damunt de tot, la cara de felicitat quant sonava Templaris d'Albaida amb les seues trompes de mar. Tants anys preparant el que en uns minuts passa i queda per al record, bo o roïn, però tractant-se d'aquesta ciutat, sempre a la memòria de tots.
Un muntatge espectacular, molta gent involucrada, tota la Comunitat pendent del desenvolupament de l'entrà i a la fi, una entrà sense fil argumental i sense massa trellat, que digam.
Les capitanies van estar gelades, llargues i sense massa vistositat. Se suposava que les dos portarien un fil, narrant un conte que preveia un muntatge sense precedents i li donaria un altre sentit a la manera de muntar aquests tipus de càrrecs. Unes capitanies sense un motiu que contar, sense dir res, amb una llargària exagerada i amb molt de talló. Elements de "relleno" que no cuadraven amb el que se suposa es el conte que estaven contant. Els capitans amb diversos elements en comú, molt pobres, sense vistositat i amb uns tratges no massa especials. Contar amb que el vestit dels Cavallers mòros resultava més llamatiu i diferent que el del propi capità.
Les alferesies, un tema totalment diferent. Molt ben estructurat, amb una història que contar i un desenvolupament molt vistós i cridaner.
Per finalitzar este xicotet argument, resaltar l'espectacularitat de l'arrancà de les esquadres de negres. El públic totalment volcat amb els components de la filà, trencant-se les palmes i fent de la famosa arrancà d'Alcoi un element característic i incomparable, que deuriem de tractar d'exportar a les nostres festes, almenys el sentiment que li posa el públic a l'hora d'aplaudir de valent qualsevol cosa que pase per davant d'ell, ja siga una xiqueta a cavall o un cap d'esquadra espectacular.
En resum, unes boniques festes per a disfrutar-les, però seguisc dient que les festes del nostre poble són millors, més espectaculars, encara que el públic no s'entregue tant com a la comarca de l'Alcoià.
P.S. Des d'aquest recòndit lloc de la blogosfera, agraïr als nostres amics alcoians que ens hagen convidat a passar les seues festes amb ells i que ens hagen rebut i tractat com si forem un més de la filà. Gràcies amics.
Un muntatge espectacular, molta gent involucrada, tota la Comunitat pendent del desenvolupament de l'entrà i a la fi, una entrà sense fil argumental i sense massa trellat, que digam.
Les capitanies van estar gelades, llargues i sense massa vistositat. Se suposava que les dos portarien un fil, narrant un conte que preveia un muntatge sense precedents i li donaria un altre sentit a la manera de muntar aquests tipus de càrrecs. Unes capitanies sense un motiu que contar, sense dir res, amb una llargària exagerada i amb molt de talló. Elements de "relleno" que no cuadraven amb el que se suposa es el conte que estaven contant. Els capitans amb diversos elements en comú, molt pobres, sense vistositat i amb uns tratges no massa especials. Contar amb que el vestit dels Cavallers mòros resultava més llamatiu i diferent que el del propi capità.
Les alferesies, un tema totalment diferent. Molt ben estructurat, amb una història que contar i un desenvolupament molt vistós i cridaner.
Per finalitzar este xicotet argument, resaltar l'espectacularitat de l'arrancà de les esquadres de negres. El públic totalment volcat amb els components de la filà, trencant-se les palmes i fent de la famosa arrancà d'Alcoi un element característic i incomparable, que deuriem de tractar d'exportar a les nostres festes, almenys el sentiment que li posa el públic a l'hora d'aplaudir de valent qualsevol cosa que pase per davant d'ell, ja siga una xiqueta a cavall o un cap d'esquadra espectacular.
En resum, unes boniques festes per a disfrutar-les, però seguisc dient que les festes del nostre poble són millors, més espectaculars, encara que el públic no s'entregue tant com a la comarca de l'Alcoià.
P.S. Des d'aquest recòndit lloc de la blogosfera, agraïr als nostres amics alcoians que ens hagen convidat a passar les seues festes amb ells i que ens hagen rebut i tractat com si forem un més de la filà. Gràcies amics.
